DALIDA
Il venait d’avoir 18 ans
(1974)


ACABABA DE CUMPLIR 18 AÑOS
Letra: Pascal Sevran, Simona Gaffie – Música: Serge Lebrail, Pascal Aurita, Jean Bouchety

Il venait d'avoir 18 ans
Il était beau comme un enfant
Fort comme un homme
C'était l'été évidemment
Et j'ai compté en le voyant
Mes nuits d'automne

J'ai mis de l'ordre à mes cheveux
Un peu plus de noir sur mes yeux
Ça l'a fait rire
Quand il s'est approché de moi
J'aurais donné n'importe quoi
Pour le séduire

Il venait d'avoir 18 ans
C'était le plus bel argument
De sa victoire
Il ne m'a pas parlé d'amour
Il pensait que les mots d'amour
Sont dérisoires

Il m'a dit: "j'ai envie de toi"
Il avait vu au cinéma
Le blé en herbes
Au creux d'un lit improvisé
J'ai découvert émerveillée
Un ciel superbe

Il venait d'avoir 18 ans
Ça le rendait presqu' insolent
De certitude
Et pendant qu'il se rhabillait
Déjà vaincue, je retrouvais
Ma solitude

J'aurais voulu le retenir
Pourtant je l'ai laissé partir
Sans faire un geste
Il m'a dit "c'était pas si mal"
Avec la candeur infernale
De sa jeunesse

J'ai mis de l'ordre à mes cheveux
Un peu plus de noir sur mes yeux
Par habitude
J'avais oublié simplement
Que j'avais deux fois 18 ans.

Acababa de cumplir 18 años
Era hermoso como un niño
Fuerte como un hombre
Era verano evidentemente
Y al verlo conté
Mis noches de otoño

Arreglé mis cabellos
Añadí rimel a mis ojos
Eso lo hizo reír
Cuando se me acercó
Hubiera hecho cualquier cosa
Para seducirlo

Acababa de cumplir 18 años
Era el más hermoso argumento
De su victoria
No me habló de amor
Pensaba que las palabras de amor
Son irrisorias

Me dijo: “tengo ganas de ti”
Había visto en el cine
“El trigo en ciernes” (1)
En una cama improvisada
Descubrí maravillada
Un cielo magnífico

Acababa de cumplir 18 años
Eso lo volvía casi insolente
De certidumbre
Y mientras se vestía
Ya vencida, recuperé
Mi soledad

Hubiera querido retenerlo
Sin embargo lo dejé marchar
Sin hacer un gesto
Me dijo “no ha estado mal”
Con el candor infernal
De su juventud

Arreglé mis cabellos
Añadí rimel a mis ojos
Por la costumbre
Había olvidado simplemente
Que yo tenía dos veces 18 años.

(1) Novela de la escritora francesa Colette sobre la iniciación sentimental y sexual de dos adolescentes parisinos de 16 y 15 años durante unas vacaciones familiares, llevada al cine en 1954.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

VISITAS